XXVII

I encara que tu ja no hi siguis, els records segueixen aquí.

I quan recordo com va començar tot, no puc evitar l'esboç d'un somriure estúpid i sincer a la meva cara. Nosaltres, interpretant el paper d'uns herois romàntics, cantant-nos cançons les lletres de les quals anaven més enllà dels nostres sentiments... Tot allò que jo creia una broma i que m'aferrava a pensar que no tenia més valor del que es veia a simple vista per evitar falses il·lusions, tot allò amagava el nostre inici.
I ara ho recordo i penso en com n'era de bonic.
M'agradaria creure que tu també ho recordes.