XVII

Li va caure una petita gota fosca al seu dit. Se'l va apropar lentament a la cara per observar-la millor, tot arrugant el nas. Va fer una ganyota d'indiferència amb la boca i llepà la petita taca.
Ferro...
Obrí i tancà la boca una vegada i una altra, fent petar la llengua i empassant saliva per poder degustar més lentament i acurada el seu sabor.

"- Ha conegut mai cap vampir, Doctor?
- Hmmm... Bona pregunta. Diguem que he conegut gent que creia ser-ho."

Va somriure amb sorna.
El mocador estava delicadament decorat amb petites taques esbossades a l'atzar, unes taquetes del mateix color fosc que la que havia llepat del seu dit.
De fons, s'escoltava un piano. Una melodia austera, monòtona.

Vaja, els del carrusel tornaven a fer-ne de les seves.