La mirada que m'evita. La mirada que no em veu.
Per què no em mires?
És perquè sóc massa brillant, o perquè no brillo prou?
Perquè sóc massa gran, o massa petita?
Sóc massa lluny, o massa a prop?
Vaig conèixer una altra mirada. Efímera, simplement d'un instant. Però estava viva, sorpresa, i em mirava a mi. Era transparent, no calia desxifrar-la.
Si la teva mirada fos com aquella, si em miressis d'una manera ben humana ni que fos un cop, enlloc d'abaixar el cap i tancar-te en tu mateix, creant aquell mur de gel que m'impedeix arribar a tu, crec que en tindria prou per continuar lluitant.
Per què no em mires?
És perquè sóc massa brillant, o perquè no brillo prou?
Perquè sóc massa gran, o massa petita?
Sóc massa lluny, o massa a prop?
Vaig conèixer una altra mirada. Efímera, simplement d'un instant. Però estava viva, sorpresa, i em mirava a mi. Era transparent, no calia desxifrar-la.
Si la teva mirada fos com aquella, si em miressis d'una manera ben humana ni que fos un cop, enlloc d'abaixar el cap i tancar-te en tu mateix, creant aquell mur de gel que m'impedeix arribar a tu, crec que en tindria prou per continuar lluitant.
Amb tantes preguntes sense respostes acabaràs per perdre't. Surt de dubtes, pregunta-li.
ResponEliminaTot i que si es quadra en tancar-se i allunyar-se, no hi ha gaire cosa a fer.
Potser hauries de buscar altres motivacions per seguir endavant.
No esperis que canviï a menys que tinguis la certesa que ho farà.