Avui, he deixat marcir una flor a les meves mans.
Tan bella, tan efímera...
Per què no l'he cuidada millor?
No calia gaire esforç, simplement haver-ho volgut més fortament...
Estic segura que si ho hagués fet, ara seguiria viva.
La meva flor...
M'he quedat mirant-la, tan quieta, tan aliena a tot...
Oh, hi ha hagut un moment, en què ha fet veure que dormia. Jo crec que realment reposava, ha tancat els ulls, així, dolçament...
I després, res, mitja hora, i ha mort.
La meva flor...
No m'ha donat temps de percebre la seva olor.
Al meu jardí no hi ha gaires flors. Com puc deixar que morin tan impunement?
Demà... demà!
No puc salvar la flor d'avui, però puc preparar-me i tenir cura de la de demà.
Encara que potser no hi hagi flor, demà...
La meva flor... quan tornaràs a mi?
Tan bella, tan efímera...
Per què no l'he cuidada millor?
No calia gaire esforç, simplement haver-ho volgut més fortament...
Estic segura que si ho hagués fet, ara seguiria viva.
La meva flor...
M'he quedat mirant-la, tan quieta, tan aliena a tot...
Oh, hi ha hagut un moment, en què ha fet veure que dormia. Jo crec que realment reposava, ha tancat els ulls, així, dolçament...
I després, res, mitja hora, i ha mort.
La meva flor...
No m'ha donat temps de percebre la seva olor.
Al meu jardí no hi ha gaires flors. Com puc deixar que morin tan impunement?
Demà... demà!
No puc salvar la flor d'avui, però puc preparar-me i tenir cura de la de demà.
Encara que potser no hi hagi flor, demà...
La meva flor... quan tornaràs a mi?
No t'hauries de preocupar només per una flor, és possible que així, no vegis les altres i, qui sap, potser n'hi ha una que no es mereix marcir-se de cap de les maneres.
ResponEliminaNomés cal que perdis l'horitzó de vista i et deixis perdre.