Furgo en la caixa de Pandora dels meus records a través d'un petit forat perquè no vull que s'escapin. Els vull guardar tots ells ja que junt amb els teus regals són la única prova del que vam ser algun dia. Sí, perquè un dia em vas dir que m'estimaves.
M'aferro als meus records per demostrar-me a mi mateixa que allò va ser real. Però a la vegada actuen com un verí quan es combinen amb els meus sentiments i la realitat, i així, em destrueixo lentament.
Fins quan podré seguir així?
I tu?
Quant de temps em faràs esperar? O es que ja m'has oblidat del tot?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada