05 de desembre, 2010

I

...és com verí, com una negra metzina que em corromp la ment, el desig d'allò que un altre posseeix.



És més que aquell sentiment sovint d'odi.
No, no et vull veure.
Mossegar-se la llengua, tancar-se a si mateix en una presó de supèrbia.
Com ho has fet?
Per què tu...?
Per què jo no?





Destruir la bellesa amb les meves mans, sí, això és el que vull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada