II

Si m'haguessis deixat, t'hagués estimat per sempre...

Qui va ser el culpable? La luxúria o l'odi? En aquell llavors pensava que era el propi excés d'amor que sentia per tu qui va causar el meu patiment.
Sempre es diu que en una relació hi ha un que estima més, que dóna més que l'altre.
I encara ara crec..., sé que aquest paper era el meu.
Però tu no ho senties així. Per tu l'amor era un joc, i a més un joc de tres, o quatre, o cinc...

I ara creus en Déu i anheles la salvació de la teva ànima.

Si fos per mi, tindries la redempció que tant desitges. Però jo no sóc l'únic error que has comès, i hauràs de fer molt més a part de resar-li al teu Déu si vols que ell també et perdoni.