No és com si m'embriagués de solitud...
O potser sí.
Trobo a faltar el perfum d'una abraçada. D'una abraçada d'amor sincer, uns braços forts que em sostinguin quan senti que em trenco en mil bocins. Un company a qui no li hagi d'explicar amb paraules com em sento, que m'entengui amb la mirada. Un d'aquells amors pels que val la pena lluitar, més enllà de l'espai i d'aquells que s'hi oposen.
Insatisfeta, però massa covarda per a posar-hi remei. Preguntant-me a cada instant quin és el meu lloc, perquè sento que encara no l'he trobat.
O potser sí.
Trobo a faltar el perfum d'una abraçada. D'una abraçada d'amor sincer, uns braços forts que em sostinguin quan senti que em trenco en mil bocins. Un company a qui no li hagi d'explicar amb paraules com em sento, que m'entengui amb la mirada. Un d'aquells amors pels que val la pena lluitar, més enllà de l'espai i d'aquells que s'hi oposen.
Insatisfeta, però massa covarda per a posar-hi remei. Preguntant-me a cada instant quin és el meu lloc, perquè sento que encara no l'he trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada