Te rooibos amb un toc de gerds. Sí, de nou. Aquell gust amarg però amb un dolç aroma. Realment m'agrada.
Ahir em van sortir ales, saps? Sí sí, ales, de l'esquena. Eren molt belles, com les d'un àngel. Però no em quedaven bé, no, no. Massa pures, potser...? No ho sé, crec que les prefereixo... diferents. No, de dimoni tampoc, potser de corb, sí...! Bé, al cap i a la fi, així no deixen de ser ales d'àngel tenyides de negre, no? Si és que "el negre és l'únic color que realça la mirada", encara que en el meu cas no hi hagi gaire per ressaltar... jo què sé!
I volava, Però no gaire, només una mica. I ho veia tot... però com des de fora, saps? Molt bonic. Però em vaig despertar, com sempre. Les ales van desaparèixer i vaig caure. Però no em vaig fer mal, crec. Vaja, si me n'hagués fet ho recordaria... No, no em vaig fer mal. Estic bé!
Potser un altre dia em tornaran a sortir ales... Tan de bo la pròxima vegada pugui volar més alt i més lluny, oi?
Sí, això espero.
Moltes gràcies, senyoreta Yukilina :3
ResponEliminaM'encanta el teu blog! Has triat un layout molt maco i de moment ja m'he llegit alguna que altra entrada ^^ és un plaer que vulguis compartir amb mi els teus pensaments, merci de nou...! :)
bisous xx
Ei!
ResponEliminaMe he leído toooodas las entradas (creo). No sé si te lo he dicho nunca, pero me gusta mucho como escribes. Así que sigue, que yo leo encantada :D
Fins aviat!
PD: Un petó galta (???)*-* xDDDD
Petit corb, tu sempre has pogut volar, el què passa és que no és tan fàcil com els ocells ens ho fan creure.
ResponEliminaSegurament no t'ho creuràs, però veus? Així demostres la teva llibertat, que tens ales, que, efectivament, pots volar.
Tens molt bona mà, no deixis que la metzina corrompi el teu escriure.