VI

Te rooibos amb un toc de gerds, i la pluja que cau de fons.

Somnis d'amors a la biblioteca que no és la biblioteca, més bé sembla un cibercafè tret d'Alice in Wonderland de Lewis Carrol. Gerard Piqué amb aires del teu company d'alemany però en versió maquereau tret d'un shojo manga. Adorable. Però ai! no la mosseguis l'ametlla amarga.

Despertes.
Tornes a dormir.

Somnis on apareix un mòvil amb què no aconsegueixes posar-te en contacte amb ell, el qual significa la teva por a la impossibilitat de...
Oh, vaja.
I aquell amic torna a ser al teu costat, més a prop que mai. Les mans entrellaçades. I plou. I apareix...! I oh, oh, foto, foto. Que cruel, no? Oh, no, i què? Em sembla bé, saps?, em sembla bé. Sí, sí, de debò, ja m'agrades tal com ets.

I despertes. Per sempre?

Increïble poder a l'escena del foc.