Tinc por.
El meu vell amic "i si...?" em consumeix lentament.
Una moneda:
Cara, vius. Creu, mors.
- Deixem de dramatitzar.
Massa dubtes,
massa... de tot.
"I t'abraço amb l'angoixa vegetal
d'un bosc d'amor ofert a la destral"
Vull,
necessito
moltes coses i cap infinita.
Un somriure, una abraçada.
Res té sentit, però tampoc m'importa...
- Nihilista
Només un terra sota els meus peus.
Sentir que no m'enfonso, caminar sobre segur...
No t'enganyis, unes paraules no et poden vèncer.
ResponEliminaEl que necessites no és tan difícil de trobar, només cal que miris al teu voltant. Potser que moltes no en trobis(les coses no són mai com voldríem), però tant sols cal que ho puguis apreciar.
Perquè vols caminar quan pots volar?
escrius molt bé saru <3
ResponElimina