XIII

Hola? Hi ha algú aquí?
No. No hi és.
Qui?
Ja ho saps.
És veritat. Encara no sé perquè el busco tan desesperadament. Últimament vinc aquí cada vespre, a aquest racó fosc i ple de pols, tot perquè va ser aquí on el vaig conèixer...
Però ell ja no hi és.
No, és cert. Va marxar fa molt de temps... O va ser la setmana passada? No, va ser ahir. Oh, vaja, fou ahir i sembla que hagi passat una eternitat...! Espero que torni aviat.
I si no torna?
Per què no hauria de fer-ho? Ell no em va dir res, ni tan sols adéu! I jo, jo...
I què? Potser no li importes.
Segurament, sí! Però no passa res. Jo seguiré esperant-lo aquí, sí, una mica més... Fins que se m'adormin els sentits i m'abandoni l'esperança.
El que esperes no ha existit mai, no existeix ara ni existirà.
Ho sé. Precisament per això, què puc fer sinó esperar-lo?
Oblida'l.
Per què? De què serviria?
No patiries.
Tampoc pateixo ara. Només entretenc el cor abans que sigui l'hora d'entregar-lo. Oh, mira, ja ha arribat. Però no em veu. El crido? No, no, m'esperaré ben quieta i callada, que em vegi ell. I si no em veu i marxa... doncs tornaré a venir demà!
Això no té cap sentit.
Ho sé. No és fabulós?