I si ningú em vol creure, embogiré davant del món. I estarà bé.
No és que realment importi gaire no tenir credibilitat en un univers on ja res no val.
Les paraules perden valor a mesura que passa el temps. Els dies esgarrapen significat a les dites, conjuncions, preposicions... Fins i tot els sintagmes de tots els tipus només són palla davant la superficialitat de la quotidianitat. La llista és infinita, i el problema segueix essent el mateix.
Ningú t'escolta.
De fet, dubtes que ningú s'escolti a si mateix, o la majoria de la gent s'ho pensaria dues vegades abans de dir la majoria de coses que diuen.
Fastiguejada, és la paraula. Així et sents. Fàstic amb tocs d'indignació i menyspreu. Però ja... ja tant és. Fins i tot tu mateixa has perdut credibilitat. Què faràs, ara? Com et podràs distingir de tota aquesta... aquesta... "gent"? Gent, gent, gent... Tanta gent i tanta poca varietat... I les persones, on s'han amagat? No, encara que busquis sota les pedres, no trobaràs a ningú. I ningú t'escolta. Ningú et para atenció.
Ningú et creu.
Ningú et creu.
Ningú et creu.
Crida.
Crida.
Crida més fort. Més. Més fort encara.
Crida.
No és que realment importi gaire no tenir credibilitat en un univers on ja res no val.
Les paraules perden valor a mesura que passa el temps. Els dies esgarrapen significat a les dites, conjuncions, preposicions... Fins i tot els sintagmes de tots els tipus només són palla davant la superficialitat de la quotidianitat. La llista és infinita, i el problema segueix essent el mateix.
Ningú t'escolta.
De fet, dubtes que ningú s'escolti a si mateix, o la majoria de la gent s'ho pensaria dues vegades abans de dir la majoria de coses que diuen.
Fastiguejada, és la paraula. Així et sents. Fàstic amb tocs d'indignació i menyspreu. Però ja... ja tant és. Fins i tot tu mateixa has perdut credibilitat. Què faràs, ara? Com et podràs distingir de tota aquesta... aquesta... "gent"? Gent, gent, gent... Tanta gent i tanta poca varietat... I les persones, on s'han amagat? No, encara que busquis sota les pedres, no trobaràs a ningú. I ningú t'escolta. Ningú et para atenció.
Ningú et creu.
Ningú et creu.
Ningú et creu.
Crida.
Crida.
Crida més fort. Més. Més fort encara.
Crida.
Fa no gaire vaig fer una entrada en la que em queixava de la gent que parla molt i en diu poc... malauradament, hi ha molta gent així a la nostra societat, que es creuen que per cridar tenen més credibilitat (i no), que no respecten els torns de paraula... en fi. A vegades em ve a la ment la imatge de Diògenes passejant amb un candil a la mà, buscant persones entre la multitud de gent (Classes de filo XDDD). Molta gent, poques persones...
ResponEliminaBusques reconeixement en ments mortes? Ments que no entendran el que els hi dius. Tal com tu mateixa anuncies, tant sols gent. No els busquis, és suficient que hagis vist la diferència, no necessites més que el teu propi reconeixement.
ResponEliminaO és que l'opinió de simples marionetes té algun pes?