Detesto les teves paraules de consol, que intentis animar-me i vulguis pretendre ser feliç. Sé que realment vols ajudar-me, però que em diguis “si jo puc estar bé, tu també” és una gran mentida. No. No perquè tu estiguis bé, jo també ho puc estar. Som persones completament diferents, per tant encara que la situació fos la mateixa, actuaríem de manera diferent. I es veu que la situació no és la mateixa.
Però això ja és culpa meva, per no tenir el valor suficient d’explicar-t’ho. I encara que soni a pretext, creu-me si et dic que ho faig per tu, perquè no sé com acabarà tot això. Si acabés demà mateix, hauria valgut la pena dir-t’ho? Per mi sí, per mi tot el que tingui a veure amb aquesta història val la pena. Per la nostra relació, no.
Avui parlaves de buidor. Buidor. La buidor que puguis sentir tu no és ni la meitat de fosca ni de profunda amb la que convisc a cada moment, a cada segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada