Quant dura l’esperança?
Diuen que és l’últim que es perd. Durant molt de temps vaig tenir-ne un munt, d’esperança.
Però un tigre se la va menjar. I ara creia que n’havia aconseguit de nova, però
dos dies han calgut per plantejar-me de nou tot el que faig i sento.
Dubto, dubto
sobre tot i tothom, especialment sobre mi mateixa. No em puc creure que una
cosa que fa una setmana em va fer patir tant ara desaparegui en dos dies, no
puc estar tan buida. Però no puc fer res per canviar el meu estat actual, i l’espera
s’enduu totes les il·lusions. I l’esperança.
Sóc tan dèbil que
em trenco sense fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada