No em feu parlar, avui no és un bon dia. Em mossego la llengua i m'enverino d'amargor. Millor quedar com una persona de poques paraules que no té el dia que ferir ningú amb la meva sinceritat massa brusca.
Que em molesti tant tot... em pregunto si és un signe del meu malestar o simplement m'estic fent gran.
Sigui com sigui, la solitud cada cop em fa menys por, i això és bo.
A quin preu ho estic pagant o ho pagaré, ves a saber...
Deshumanització o evolució?
